El taller de planificación de la recuperación Activa’t per la salut mental: una valoración cualitativa

Autores

Resumo

Las herramientas de planificación de la recuperación ayudan a las personas a definir sus objetivos en el proceso de recuperación y a identificar los recursos que pueden usar para alcanzarlos, promoviendo el respeto a la autodeterminación y el derecho a la capacidad jurídica. Existe en Cataluña un taller de planificación de la recuperación adaptado al marco legal y la cartera de servicios local. El objetivo de este estudio fue explorar cómo valoran las personas que participaron del taller su utilidad y aplicabilidad. Se realizaron tres grupos focales y se aplicó un análisis temático de contenido. El principal aprendizaje destacado fue el propio concepto de recuperación personal, por su contraste con la recuperación clínica. Las personas participantes valoraron especialmente que el taller funcionara como un espacio de apoyo mutuo y aprendizaje colectivo, pero recomendaron incluir más historias de vida sobre experiencias de recuperación y ampliar la duración o el número de sesiones.

Palavras-chave

Salud mental, Evaluación cualitativa, Grupos focales

Referências

Ahern, Laurie, & Fisher, Daniel. (1999). Personal assistance in community existence: A recovery guide. National Empowerment Center, Inc.

Andresen, Retta; Oades, Lindsay, & Caputi, Peter. (2003). The experience of recovery from schizophrenia: Towards an empirically validated stage model. Australian and New Zealand Journal of Psychiatry, 37(5), 586–594. https://doi.org/10.1046/j.1440-1614.2003.01234.x

Anthony, William A. (1993). Recovery from mental illness: The guiding vision of the mental health service system in the 1990s. Psychiatric Rehabilitation Journal, 16(4), 11–23. https://doi.org/10.1037/h0095655

Ashman, Michael; Halliday, Vanessa, & Cunnane, Joseph G. (2017). Qualitative investigation of the Wellness Recovery Action Plan in a UK NHS crisis care setting. Issues in Mental Health Nursing, 38(7), 570–577. https://doi.org/10.1080/01612840.2017.1300840

Bonsack, Charles; Rexhaj, Shyhrete, & Favrod, Jéròme. (2015). Psychoeducation: Definition, history, interest and limits. Annales Medico-Psychologiques, 173(1), 79–84. https://doi.org/10.1016/j.amp.2014.12.001

Braun, Virginia, & Clarke, Victoria. (2006). Using thematic analysis in psychology. Qualitative Research in Psychology, 3(2), 77–101. https://doi.org/10.1191/1478088706qp063oa

Chai, Chuen Ann; Barrios, Maite; Gómez-Benito, Juana; Berrío, Ángela I., & Guilera, Georgina. (2024). Information retrieval in face-to-face and online focus groups. A systematic review. International Journal of Qualitative Methods, 23. https://doi.org/10.1177/16094069241286856

Clarke, Victoria, & Braun, Virginia. (2017). Thematic analysis. The Journal of Positive Psychology, 12(3), 297–298. https://doi.org/10.1080/17439760.2016.1262613

Cook, Judith A.; Copeland, Mary Ellen; Hamilton, Marie M.; Jonikas, Jessica A.; Razzano, Lisa A.; Floyd, Carol B.; Hudson, Walter B.; Macfarlane, Rachel T., & Grey, Dennis D. (2009). Initial outcomes of a mental illness self-management program based on Wellness Recovery Action Planning. Psychiatric Services, 60(2), 246–249. https://doi.org/10.1176/ps.2009.60.2.246

Cook, Judith A., & Jonikas, Jessica A. (2002). Self-determination among mental health consumers/survivors: Using lessons from the past to guide the future. Journal of Disability Policy Studies, 13(2), 88–96. https://doi.org/10.1177/10442073020130020401

Copeland, Mary Ellen. (1997). Wellness Recovery Action Plan (Ed. actualizada). Human Potential Press.

Davidson, Larry, & Roe, David. (2007). Recovery from versus recovery in serious mental illness: One strategy for lessening confusion plaguing recovery. Journal of Mental Health, 16(4), 459–470. https://doi.org/10.1080/09638230701482394

Davidson, Larry; Rowe, Michael; Dileo, Paul; Bellamy, Chyrell, & Delphin-Rittmon, Miriam. (2021). Recovery-oriented systems of care: A perspective on the past, present, and future. Alcohol Research: Current Reviews, 41(1). https://doi.org/10.35946/ARCR.V41.1.09

Departament de Salut. (2017). Estratègies 2017-2020 Pla director de salut mental i addiccions. Generalitat de Catalunya. https://scientiasalut.gencat.cat/handle/11351/3986?locale-attribute=es

Devandas, C. (2018). Informe de la Relatora Especial sobre los derechos de las personas con discapacidad. Consejo de Derechos Humanos; Organización de las Naciones Unidas. https://documents.un.org/doc/undoc/gen/g17/360/35/pdf/g1736035.pdf

Ellison, Marsha Langer; Belanger, Lindsay K.; Niles, Barbara L.; Evans, Leigh C., & Bauer, Mark S. (2018). Explication and definition of mental health recovery: A systematic review. Administration and Policy in Mental Health and Mental Health Services Research, 45(1), 91–102. https://doi.org/10.1007/s10488-016-0767-9

Fukui, Sadaaki; Starnino, Vincent R.; Mariscal, Susana; Davidson, Lori J.; Cook, Karen; Rapp, Charles A., & Gowdy, Elizabeth A. (2011). Effect of Wellness Recovery Action Plan (WRAP) participation on psychiatric symptoms, sense of hope, and recovery. Psychiatric Rehabilitation Journal, 34(3), 214–222. https://doi.org/10.2975/34.3.2011.214.222

Funk, Michelle, & Drew, Nathalie. (2020). WHO’s QualityRights initiative: Transforming services and promoting rights in mental health. Health and Human Rights Journal, 22(1), 69–76. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7348459/

Given, Lisa M. (2016). How do I know when I’ve reached saturation of themes in my data? En Lisa M. Given (Ed.), 100 questions (and answers) about qualitative research (pp. 135–136). Sage Publication Inc.

Gordon, Jacki, & Cassidy, Jan. (2009). Wellness Recovery Action Plan (WRAP) training for BME women: An evaluation of process, cultural appropriateness and effectiveness. Scottish Recovery Network. https://www.scie-socialcareonline.org.uk/wellness-recovery-action-plan-wrap-training-for-bme-women-an-evaluation-of-process-cultural-appropriateness-and-effectiveness/r/a11G00000017sqfIAA

Guerrero, Estefania; Barrios, Maite; Sampietro, Hernán María; Aza, Alba; Guilera, Georgina, & Gómez-Benito, Juana. (2024). Let’s talk about recovery: An international Delphi study of users and survivors of psychiatry. Epidemiology and Psychiatric Sciences, 33, e41. https://doi.org/10.1017/S2045796024000490

Jonikas, Jessica A.; Grey, Dennis D.; Copeland, Mary Ellen; Razzano, Lisa A.; Hamilton, Marie M.; Floyd, Carol B.; Hudson, Walter B., & Cook, Judith A. (2013). Improving propensity for patient self-advocacy through wellness recovery action planning: Results of a randomized controlled trial. Community Mental Health Journal, 49(3), 260–269. https://doi.org/10.1007/s10597-011-9475-9

Leake, David. (2014). Self-determination requires social capital, not just skills and knowledge. Review of Disability Studies, 8(1), 34–43. https://rdsjournal.org/index.php/journal/article/view/107

Leamy, Mary; Bird, Victoria; Boutillier, Claire; Williams, Julie, & Slade, Mike. (2011). Conceptual framework for personal recovery in mental health: Systematic review and narrative synthesis. British Journal of Psychiatry, 199(6), 445–452. https://doi.org/10.1192/bjp.bp.110.083733

Levitt, Heidi M.; Morrill, Zenobia; Collins, Kathleen M., & Rizo, Javier L. (2021). The methodological integrity of critical qualitative research: Principles to support design and research review. Journal of Counseling Psychology, 68(3), 357–370. https://doi.org/10.1037/cou0000523

Matsuoka, Atsuko Karin. (2015). Ethnic/racial minority older adults and recovery: Integrating stories of resilience and hope in social work. British Journal of Social Work, 45(Issue suppl_1), i135–i152. https://doi.org/10.1093/bjsw/bcv120

McNamara, Jacks, & DuBrul, Sascha Altman. (2018). T-MAPs. Transformative mutual aid practices. TMAPs Community. https://tmapscommunity.net/

Ministerio de Sanidad. (2022). Estrategia de salud mental del Sistema Nacional de Salud 2022-2026. Gobierno de España. https://www.sanidad.gob.es/bibliotecaPub/repositorio/libros/29236_estrategia_de_salud_mental_del_Sistema_Nacional_de_Salud_2022-2026.pdf

Mittelmark, Maurice B., & Bauer, Georg F. (2016). The meanings of salutogenesis. En Maurice B. Mittelmark, Monica Eriksson, Jürgen M. Pelikan, Geir Arild Espnes, Shifra Sagy, Georg F. Bauer, & Bengt Lindström (Eds.), The handbook of salutogenesis (pp. 7–13). Springer International Publishing. https://doi.org/10.1007/978-3-319-04600-6_2

Momo. (2015). Mapping our madness. The Icarus Project New York. http://nycicarus.org/articles/mapping-our-madness/

Organización Mundial de la Salud. (2019a). Prácticas de recuperación para la salud mental y el bienestar: formación especializada de QualityRights de la OMS: guía del curso. Organización Mundial de la Salud. https://iris.who.int/items/5dc4a163-c322-4463-9f48-72ab23a2b2e8

Organización Mundial de la Salud. (2019b). Planificación de la recuperación centrada en la persona para la salud y el bienestar: Herramienta de autoayuda QualityRights de la OMS. Organización Mundial de la Salud. https://iris.who.int/items/1f924716-5a5e-4807-8361-2196f7681976

Piltch, Cynthia Ann. (2016). The role of self-determination in mental health recovery. Psychiatric Rehabilitation Journal, 39(1), 77–80. https://doi.org/10.1037/prj0000176

Prieto Rodríguez, María Ángeles, & March Cerdá, Joan Carles. (2002). Paso a paso en el diseño de un estudio mediante grupos focales. Atención Primaria, 29(6), 366–373. https://doi.org/10.1016/S0212-6567(02)70585-4

Revuelta, Beatriz, & Hernández, Raynier. (2021). Critical disability studies: Epistemological contributions from a plural field. Cinta de Moebio, 70, 17–33. https://doi.org/10.4067/S0717-554X2021000100017

Rojo-Rodes, Emilio; San Pío Tendero, María Jesús; Eiroa-Orosa, Francisco, & Marcet, Gemma. (2019). Get active for mental health: A project evaluated for active involvement of families and users. International Journal of Integrated Care, 19, Artículo 419. https://ijic.org/articles/abstract/10.5334/ijic.s3419/

Ruggeri, Mirella; Leese, Morven; Thornicroft, Graham; Bisoffi, Giulia, & Tansella, Michele. (2000). Definition and prevalence of severe and persistent mental illness. British Journal of Psychiatry, 177(2), 149–155. https://doi.org/10.1192/bjp.177.2.149

SAMHSA. (2012). SAMHSA’s working definition of recovery. 10 guiding principles of recovery. Substance Abuse and Mental Health Services Administration. https://www.drugsandalcohol.ie/16678/1/SAMHSA_recovery_definition.pdf

Sampietro, Hernán María; Barrios, Maite; Guilera, Georgina; Rojo, J. Emilio, & Gómez-Benito, Juana. (2022). Effectiveness of a recovery workshop implemented in community mental health services in Catalonia (Spain): Study protocol for a non-randomized controlled trial. BMC Psychiatry, 22(1), 827. https://doi.org/10.1186/s12888-022-04350-y

Sampietro, Hernán María; Carmona, Viviana R.; Sicilia, Laura; Gavaldà-Castet, Carla; Rojo, J. Emilio, & Gómez-Benito, Juana. (2022). What recovery means for mental health services users in Catalonia. Quaderns de Psicologia, 24(2), 1–27. https://doi.org/10.5565/rev/qpsicologia.1880

Sampietro, Hernán María, & Gavaldà-Castet, Carla. (2018a). Manual per a la recuperació i l’autogestió del benestar. Activa’t per la Salut Mental; Generalitat de Catalunya. https://activament.org/wp-content/uploads/2021/03/Manual-Recuperació-i-Autogestió-Benestar-R.pdf

Sampietro, Hernán María, & Gavaldà-Castet, Carla. (2018b). Quadern de treball personal: mapejant el meu benestar. Activa’t per la Salut Mental; Generalitat de Catalunya. https://activament.org/wp-content/uploads/2021/03/Quadern-personal-de-treball-R.pdf

Sampietro, Hernán María, & Gavaldà-Castet, Carla. (2018c). Guia per a la implementació de tallers basats en el manual per a la recuperació i autogestió del benestar. Activa’t per la Salut Mental; Generalitat de Catalunya. https://www.activament.org/wp-content/uploads/2021/11/Guia-actualitzat-des21-1.pdf

Sampietro, Hernán María; Guilera, Georgina; Barrios, Maite; Rojo, J. Emilio, & Gómez-Benito, Juana. (2025). A non-randomised controlled trial testing the effectiveness of a recovery planning workshop implemented in community mental health services in Spain. Social Science and Medicine, 383, 118483. https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2025.118483

Sampietro, Hernán María; Rojo, J. Emilio, & Gómez-Benito, Juana. (2023). Recovery-oriented care in public mental health policies in Spain: Opportunities and barriers. Clínica y Salud, 34(1), 35–40. https://doi.org/10.5093/clysa2023a4

Sampietro, Hernán María, & Sicilia, Laura. (2018). Guía para los grupos de ayuda mutua de salud mental en primera persona. Activa’t per la Salut Mental; Generalitat de Catalunya. https://www.activament.org/wp-content/uploads/2021/03/Guia-GAM-CAST.pdf

Secretaría de Salud. (2020). Programa de acción específico. Salud mental y adicciones 2020-2024. Gobierno de México. https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/720846/PAE_CONASAMA_28_04_22.pdf

Slade, Mike; Amering, Michaela, & Oades, Lindsay. (2008). Recovery: An international perspective. Epidemiologia e Psichiatria Sociale, 17(2), 128–137. https://doi.org/10.1017/S1121189X00002827

Starnino, Vincent R.; Mariscal, Susana; Holter, Mark C.; Davidson, Lori J.; Cook, Karen S.; Fukui, Sadaaki, & Rapp, Charles A. (2010). Outcomes of an illness self-management group using wellness recovery. Psychiatric Rehabilitation Journal, 34(1), 57–60. https://doi.org/10.2975/34.1.2010.57.60

United Nations. (2006). Convention on the rights of persons with disabilities and optional protocol. United Nations. https://www.un.org/disabilities/documents/convention/convoptprot-e.pdf

Walker, Hill M.; Calkins, Carl; Wehmeyer, Michael L.; Walker, Laura; Bacon, Ansley; Palmer, Susan B.; Jesien, George S.; Nygren, Margaret A.; Heller, Tamar; Gotto, George S.; Abery, Brian H., & Johnson, David R. (2011). A social-ecological approach to promote self-determination. Exceptionality, 19(1), 6–18. https://doi.org/10.1080/09362835.2011.537220

Wehmeyer, Michael L.; Shogren, Karrie A.; Little, Todd D., & López, Shane J. (2017). Introduction to the self-determination construct. En Michael L. Wehmeyer, Karrie A. Shogren, Todd D. Little, & Shane J. López (Eds.), Development of self-determination through the life-course (pp. 3–16). Springer Nature. https://doi.org/10.1007/978-94-024-1042-6

World Health Organization. (2012). WHO QualityRights tool kit: Assessing and improving quality and human rights in mental health and social care facilities. World Health Organization. https://www.who.int/publications/i/item/9789241548410

World Health Organization. (2021). Guidance on community mental health services. Promoting person-centred and rights-based approaches. World Health Organization. https://www.who.int/publications/i/item/9789240025707

World Health Organization - Regional Office for Europe. (2010). User empowerment in mental health – A statement by the WHO Regional Office for Europe. WHO Regional Office for Europe. http://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0020/113834/E93430.pdf

World Health Organization, & United Nations. (2023). Mental health, human rights and legislation: Guidance and practice. World Health Organization. https://www.ohchr.org/en/publications/policy-and-methodological-publications/mental-health-human-rights-and-legislation

Zhang, Wenli; Wong, Suet Yi; Li, Yanbing; Yeh, Hong-Shiow, & Zhao, Yue. (2010). The Wellness Recovery Action Plan (WRAP): Effectiveness with Chinese. Aotearoa New Zealand Social Work, 21(4), 94–102. https://doi.org/10.11157/anzswj-vol21iss4id265

Biografia do Autor

Hernán Sampietro, ActivaMent Catalunya Associació. Universidad de Barcelona

Investigador en formación. Doctorando en el programa de Psicología Clínica y de la Salud de la Universitat de Barcelona. Coordinador de proyectos, vocal de derechos y miembro del equipo de investigación, evaluación y formación de ActivaMent Catalunya Associació.

Laura Sicilia, ActivaMent Catalunya Associació

Doctora en Psicología Social por la Universitat de Barcelona. Docente de Psicología Social en la Universitat Autònoma de Barcelona. Miembro del equipo de investigación, evaluación y formación de ActivaMent Catalunya Associació.

Juana Gómez-Benito, Universitat de Barcelona

Catedrática emérita de la Facultad de Psicología de la Universitat de Barcelona. Miembro del Grupo de Estudios de Invariancia de Medida y Análisis del Cambio (GEIMAC) de la Universitat de Barcelona. Investiga sobre recuperación en salud mental, estudios transculturales, revisiones sistemáticas y metaanálisis.

J. Emilio Rojo, Universitat Internacional de Catalunya

Doctor en Medicina. Profesor asociado de la Cátedra de Psiquiatría y del Máster Universitario en Gestión Sanitaria, de la Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud, de la Universitat Internacional de Catalunya.

Georgina Guilera, Universitat de Barcelona

Profesora catedrática de Metodología de la Universidad de Barcelona. Su investigación se centra en la calidad métrica de los instrumentos de medida psicológica. La salud mental es el campo de aplicación en el que ha trabajado los últimos años.

Publicado

2026-02-24

Como Citar

Sampietro, H., Sicilia, L., Gómez-Benito, J., Rojo, J. E., & Guilera, G. (2026). El taller de planificación de la recuperación Activa’t per la salut mental: una valoración cualitativa. Athenea Digital. Revista De Pensamiento E investigación Social, 26(1), e3811. https://doi.org/10.5565/rev/athenea.3811

Downloads

Não há dados estatísticos.

Dados de financiamento