Cossos místics, ànimes ascètiques. Regulacions de l'esperit en l'experiència de Teresa d'Àvila (1515-1582)

Resum

En aquesta tesi s'investiga l'antropologia que subjeu a l'espiritualitat mística femenina de mitjan segle XVI castellà, de la mà de Teresa d'Àvila, coneguda com a Teresa de Jesús. Ella va construir una forma espiritual de viure's que li va permetre enquadrar les seves experiències a partir de tradicions teològiques, com la mística, i d'altres sabers com la filosofia natural i la medicina del seu temps. S'examinen per a veure com va conceptualitzar les seves relacions sobrenaturals i què li van aportar en la construcció de si mateixa. Per exemple, analitzo les seves propostes d'oració i meditació per a entendre la construcció psíquica que hi havia darrere; els significats teològics que va atribuir a les malalties del seu cos; el seu ús del dolor, etc. A més, exploro com va funcionar el seu programa espiritual en les seves fundacions. En revisar les implicacions que aquests discursos espirituals van tenir en la manera de determinar processos vivencials, dins de la seva producció històrica, donem compte d'algunes de les categories i pràctiques que van configurar un cert subjecte modern.