Desglossant la transformació epistemològica: una exploració en narratives constitutives de dissidència social

Autores

  • Albert Martín-i-Gómez Universitat Autònoma de Barcelona
  • Joan Pujol Tarrés Universitat Autònoma de Barcelona

Resumo

En aquest article explorem el procés de transformació viscut per les persones dissidents a l’ordre social establert. Mitjançant aquesta recerca, pretenem visibilitzar quin tipus de relacions, interaccions i situacions han possibilitat o afavorit aquest canvi, i quines emocions i sensacions han envoltat aquest procés de canvi. La transformació epistemològica, d’aquell sentit que orienta i dota de coherència a la pròpia subjecció és el procés objecte d’estudi, i per a comprendre com es dóna aquest, emprem les produccions narratives biogràfiques com a estratègia metodològica. Localitzem les participants de les narratives en persones que practiquen quotidianament la dissidència, a les que s’accedeix per àmbits fragmentaris de dissidència a les relacions socials (econòmica, de parentiu, política i simbòlica). De les narratives extraiem tres elements significatius compartits que permeten versar entorn al procés de transformació: (1) la pertorbació en la transgressió de la censura, (2) la vivència d’incomoditats i paral·lelismes en el procés, i (3) el grup dissident com a comoditat i nova possibilitació.

Palavras-chave

Dissidència social, Subjecció, Socioconstruccionisme, Produccions narratives

Referências

Althusser, Louis (1970/1977). Posiciones. Barcelona: Anagrama.

Alvarez-Gayou, Juan Luís (2003). Como hacer investigación cualitativa. Fundamentos y metodologia. Mèxic: Paidós.

Assemblea de joves del poblenou – CAJEI (2010). Extret el desembre de 2010 des de http://www.jovespoblenou.cat

Bataille, Georges (1957/1997). El erotismo. Barcelona: Tusquets.

Berger, Peter i Luckmann, Thomas (1966/1988). La construcció social de la realitat. Un tractat de sociologia del coneixement. Barcelona: Herder.

Biglia, Bàrbara i Bonet-Martí, Jordi (2009). La construcción de narrativas como método de investigación psico-social. Prácticas de escritura compartida. Forum: Qualitative social research, 10 (1), Art.8. Extret el novembre de 2010, des de http://nbn-resolving.de/urn:nbn:de:0114-fqs090183.

Billig, Michel (1995/2006). Nacionalisme Banal. València: Afers.

Blumer, Herbert (1981). El interaccionismo simbólico. Barcelona: Hora.

Butler, Judith (1990/2007). El género en disputa. El feminismo i la subversión de la identidad. Barcelona: Paidós.

Campillo, Antonio (2001). Variaciones de la vida humana. Una teoría de la historia. Madrid: Akal.

Can Masdeu (2010). Extret el desembre de 2010 des de http://www.canmasdeu.net

Castells, Manuel (1998). La era de la información. Vol.I La sociedad red. Madrid: Alianza Editorial.

Col·lectiva feminista “les tisores” (2010). Extret el desembre de 2010 des de http://lestisores.blogspot.com

Córdoba, David (2003). Identidad sexual y performatividad. Athenea Digital, 4, 87-96.

Elias, Norbert (1984/1989). Sobre el tiempo. México: FCE.

Elias, Norbert (1989/1994). Teoría del símbolo. Un ensayo de antropología cultural. Barcelona: Península.

Espai en blanc (2010). Extret el desembre de 2010 des de http://www.espaienblanc.net

Foucault, Michel (1976/1992). “Del poder de soberanía al poder sobre la vida”. A: Genealogía del racismo. Madrid: La Piqueta.

Foucault, Michel (1976/2009). Historia de la sexualidad: 1. La voluntad de saber. Madrid: Siglo XXI.

Freud, Sigmund (1930/1970). El malestar en la cultura y otros ensayos. Madrid: Alianza.

Gergen, Kenneth J. (1992). El yo saturado. Dilemas de identidad en el mundo contemporáneo. Barcelona: Paidós.

Gergen, Kenneth J. (1996). Realidades y relaciones. Aproximaciones a la construcción social. Barcelona: Paidós.

Gomà, Francesc (1979). Conocer Freud y su obra. Barcelona: Dopesa 2.

Gómez, Lucia (2004). Subjetivación y feminismo: Análisis de un manifiesto político. Athenea Digital, 5, 97-123.

González, Robert i Barranco, Oriol (2007). Construyendo alternativas frente a la globalización neoliberal. Resistencias juveniles en Catalunya. Revista de Estudios de Juventud, 76, 267-285.

Guba, Egon i Lincoln, Yvonna (1989). Fourth generation evaluation. Newbury Park, CA: Sage Publications.

Haraway, Donna (1997/2004). Testigo modesto, segundo milenio, HombreHembra conoce oncoratón. Barcelona: Eureca Media.

Ibánez, Tomás (1983). Poder y libertad. Barcelona: Hora.

Ibáñez, Tomás (2001). Psicología social construccionista. Mèxic: Universidad de Guadalajara.

Jaggar, Alison M. (1989). Love and Knowledge: Emotion in feminist epistemology. Interdisciplinary Journal of Philosophy, 32(2), 129-155.

Luckmann, Thomas (1967/1973). La religión invisible. Salamanca: Sígueme.

Mann, Michael (1986/1991). Las fuentes del poder social, I. Una historia del poder desde los comienzos hasta 1760 d. C. Madrid: Alianza.

Martínez-Guzmán, Antar i Montenegro, Marisela (2009). Narrativas en torno al trastorno de identidad sexual. Prisma Social. Revista de ciencias sociales, 4, 1-44.

Marx, Karl i Engels, Friedrich (1846/1987). La ideologia alemanya. Barcelona: Laia.

Mignolo, Walter (2000). La colonialidad a lo largo y a lo ancho: el hemisferio occidental en el horizonte colonial de la modernidad. A Edgardo Lander, (Comp.), La colonialidad del saber: eurocentrismo y ciencias sociales. Perspectivas Latinoamericanas (pp. 55-85). Buenos Aires: Clasco.

Montenegro, Marisela i Pujol, Joan (2003). Conocimiento situado: Un forcejeo entre el relativismo construccionista y la necesidad de fundamentar la acción. Revista Iberoamericana de Psicologia, 37(2), 295-307.

Mora, Enrico (2007). Las dimensiones fragmentaria y performativa de las subjetividades de classe. Revista Universitas Psicológica, 6(1), 11-25.

Pinker, Steven (2002). La tabla rasa. Barcelona: Paidós.

Ruiz Olabuenaga, José I. (1996). Metodología de investigación cualitativa. Bilbao: Universidad de Deusto.

Wilson, Edward O. (1983). Sobre la naturaleza humana. Mèxic: FCE.

Biografia do Autor

Albert Martín-i-Gómez, Universitat Autònoma de Barcelona

Albert Martín i Gómez és doctorand (PhD candidate) en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster d’Investigació en Psicologia Social (2011) iSociologia Aplicada (2010) per l’UAB. Les seves àrees de recerca es centren en els processos de subjecció, la rellevància de les interaccions, símbols i emocions i les relacions de poder en economia, política i parentiu.

Joan Pujol Tarrés, Universitat Autònoma de Barcelona

Joan Pujol i Tarrés és Professor Titular en Psicologia Social a la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves àrees de recerca es centren en els processos de gubernamentalitat de les actuals democràcies liberals i en el desenvolupament de mètodes crítics d'investigació social.

 

Publicado

2013-07-02

Como Citar

Martín-i-Gómez, A., & Pujol Tarrés, J. (2013). Desglossant la transformació epistemològica: una exploració en narratives constitutives de dissidència social. Athenea Digital. Revista De Pensamiento E investigación Social, 13(2), 103–120. https://doi.org/10.5565/rev/athenead/v13n2.1028

Downloads

Não há dados estatísticos.