Desglossant la transformació epistemològica: una exploració en narratives constitutives de dissidència social
Resumo
En aquest article explorem el procés de transformació viscut per les persones dissidents a l’ordre social establert. Mitjançant aquesta recerca, pretenem visibilitzar quin tipus de relacions, interaccions i situacions han possibilitat o afavorit aquest canvi, i quines emocions i sensacions han envoltat aquest procés de canvi. La transformació epistemològica, d’aquell sentit que orienta i dota de coherència a la pròpia subjecció és el procés objecte d’estudi, i per a comprendre com es dóna aquest, emprem les produccions narratives biogràfiques com a estratègia metodològica. Localitzem les participants de les narratives en persones que practiquen quotidianament la dissidència, a les que s’accedeix per àmbits fragmentaris de dissidència a les relacions socials (econòmica, de parentiu, política i simbòlica). De les narratives extraiem tres elements significatius compartits que permeten versar entorn al procés de transformació: (1) la pertorbació en la transgressió de la censura, (2) la vivència d’incomoditats i paral·lelismes en el procés, i (3) el grup dissident com a comoditat i nova possibilitació.
Palavras-chave
Dissidència social, Subjecció, Socioconstruccionisme, Produccions narrativesReferências
Althusser, Louis (1970/1977). Posiciones. Barcelona: Anagrama.
Alvarez-Gayou, Juan Luís (2003). Como hacer investigación cualitativa. Fundamentos y metodologia. Mèxic: Paidós.
Assemblea de joves del poblenou – CAJEI (2010). Extret el desembre de 2010 des de http://www.jovespoblenou.cat
Bataille, Georges (1957/1997). El erotismo. Barcelona: Tusquets.
Berger, Peter i Luckmann, Thomas (1966/1988). La construcció social de la realitat. Un tractat de sociologia del coneixement. Barcelona: Herder.
Biglia, Bàrbara i Bonet-Martí, Jordi (2009). La construcción de narrativas como método de investigación psico-social. Prácticas de escritura compartida. Forum: Qualitative social research, 10 (1), Art.8. Extret el novembre de 2010, des de http://nbn-resolving.de/urn:nbn:de:0114-fqs090183.
Billig, Michel (1995/2006). Nacionalisme Banal. València: Afers.
Blumer, Herbert (1981). El interaccionismo simbólico. Barcelona: Hora.
Butler, Judith (1990/2007). El género en disputa. El feminismo i la subversión de la identidad. Barcelona: Paidós.
Campillo, Antonio (2001). Variaciones de la vida humana. Una teoría de la historia. Madrid: Akal.
Can Masdeu (2010). Extret el desembre de 2010 des de http://www.canmasdeu.net
Castells, Manuel (1998). La era de la información. Vol.I La sociedad red. Madrid: Alianza Editorial.
Col·lectiva feminista “les tisores” (2010). Extret el desembre de 2010 des de http://lestisores.blogspot.com
Córdoba, David (2003). Identidad sexual y performatividad. Athenea Digital, 4, 87-96.
Elias, Norbert (1984/1989). Sobre el tiempo. México: FCE.
Elias, Norbert (1989/1994). Teoría del símbolo. Un ensayo de antropología cultural. Barcelona: Península.
Espai en blanc (2010). Extret el desembre de 2010 des de http://www.espaienblanc.net
Foucault, Michel (1976/1992). “Del poder de soberanía al poder sobre la vida”. A: Genealogía del racismo. Madrid: La Piqueta.
Foucault, Michel (1976/2009). Historia de la sexualidad: 1. La voluntad de saber. Madrid: Siglo XXI.
Freud, Sigmund (1930/1970). El malestar en la cultura y otros ensayos. Madrid: Alianza.
Gergen, Kenneth J. (1992). El yo saturado. Dilemas de identidad en el mundo contemporáneo. Barcelona: Paidós.
Gergen, Kenneth J. (1996). Realidades y relaciones. Aproximaciones a la construcción social. Barcelona: Paidós.
Gomà, Francesc (1979). Conocer Freud y su obra. Barcelona: Dopesa 2.
Gómez, Lucia (2004). Subjetivación y feminismo: Análisis de un manifiesto político. Athenea Digital, 5, 97-123.
González, Robert i Barranco, Oriol (2007). Construyendo alternativas frente a la globalización neoliberal. Resistencias juveniles en Catalunya. Revista de Estudios de Juventud, 76, 267-285.
Guba, Egon i Lincoln, Yvonna (1989). Fourth generation evaluation. Newbury Park, CA: Sage Publications.
Haraway, Donna (1997/2004). Testigo modesto, segundo milenio, HombreHembra conoce oncoratón. Barcelona: Eureca Media.
Ibánez, Tomás (1983). Poder y libertad. Barcelona: Hora.
Ibáñez, Tomás (2001). Psicología social construccionista. Mèxic: Universidad de Guadalajara.
Jaggar, Alison M. (1989). Love and Knowledge: Emotion in feminist epistemology. Interdisciplinary Journal of Philosophy, 32(2), 129-155.
Luckmann, Thomas (1967/1973). La religión invisible. Salamanca: Sígueme.
Mann, Michael (1986/1991). Las fuentes del poder social, I. Una historia del poder desde los comienzos hasta 1760 d. C. Madrid: Alianza.
Martínez-Guzmán, Antar i Montenegro, Marisela (2009). Narrativas en torno al trastorno de identidad sexual. Prisma Social. Revista de ciencias sociales, 4, 1-44.
Marx, Karl i Engels, Friedrich (1846/1987). La ideologia alemanya. Barcelona: Laia.
Mignolo, Walter (2000). La colonialidad a lo largo y a lo ancho: el hemisferio occidental en el horizonte colonial de la modernidad. A Edgardo Lander, (Comp.), La colonialidad del saber: eurocentrismo y ciencias sociales. Perspectivas Latinoamericanas (pp. 55-85). Buenos Aires: Clasco.
Montenegro, Marisela i Pujol, Joan (2003). Conocimiento situado: Un forcejeo entre el relativismo construccionista y la necesidad de fundamentar la acción. Revista Iberoamericana de Psicologia, 37(2), 295-307.
Mora, Enrico (2007). Las dimensiones fragmentaria y performativa de las subjetividades de classe. Revista Universitas Psicológica, 6(1), 11-25.
Pinker, Steven (2002). La tabla rasa. Barcelona: Paidós.
Ruiz Olabuenaga, José I. (1996). Metodología de investigación cualitativa. Bilbao: Universidad de Deusto.
Wilson, Edward O. (1983). Sobre la naturaleza humana. Mèxic: FCE.
Publicado
Como Citar
Downloads
Copyright (c) 2013 Albert Martín-i-Gómez, Joan Pujol Tarrés

Este trabalho está licenciado sob uma licença Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License.
