Beck, Ulrich (2004) Poder y contrapoder en la era global. La nueva economía política mundial. Barcelona: Paidós. ISBN: 84-439-1617-0

Mariona Estrada Canal
Universitat Oberta de Catalunya
mestradacan@uoc.edu

El subtítol del nou llibre de Ulrich Beck ja ens avança la tesis que defensarà en les seves pàgines: ens trobem irremeiablement davant un nou context polític mundial per al que caldrà formular-se noves preguntes i crear noves formes d’anàlisi. En definitiva i en paraules de l’autor, canviar la mirada i deixar enrere les premisses del nacionalisme metodològic que ens fan actuar fingint que els Estats nacionals encara existeixen i segueixen tenint un poder sobirà. Dins aquest nou context global és important, doncs, veure ens mans de qui queda el poder i quina o quines noves formes prenen els mecanismes del contrapoder. Tal i com apunta en el prefaci del seu llibre, “La economía del mercado mundial y su dinámica han alterado las reglas de la política mundial. Al no existir ya límites económicos, políticos o sociales, empieza una nueva lucha por el poder y el contrapoder”.

En el seu anterior llibre, “Què és la globalització?”, ja ens donava les directrius per entendre aquest nou escenari. En ell definia la globalització com un procés a través del qual els actors transnacionals (empreses i organismes multinacionals, moviments socials globals, etc.), i les seves respectives xarxes i probabilitats de poder, aconsegueixen diluir les fronteres dels estats nacionals.

En aquest nou llibre Beck insisteix en la manca de poder dels estats nacionals dins el nou joc de la política mundial. De fet, segons l’autor, actualment ens trobem davant un “metajoc” ja que la nova política mundial canvia les lleis, però són unes lleis formulades des de l’antic joc, de manera que les antigues lleis del joc i les noves estan absolutament entrelligades. Aquesta característica del nou “metajoc” de la política mundial deixa als Estats sense possibilitat de moviment, a l’hora que crea noves regles, noves paradoxes, noves categories, nous actors… que caldrà tenir en compte a l’hora de disposar les fitxes damunt el tauler.

Aquest canvi de joc suposa per Beck una segona “gran transformació” quan l’Estat deixa de dictar les normes i de definir l’espai de l’acció col·lectiva i tot això passa a mans de la globalització. Ara és la globalització la que defineix l’acció col·lectiva. A través d’aquesta transformació el poder també esdevé metapoder i, per tant, “más complejo, suprafronterizo, transformador de las reglas de poder, paradójico, incalculable, subpolítico y mundial cuyo resultado está abierto”.

Quines conseqüències tindrà aquesta gran transformació? Quins nous jugadors apareixeran? En mans de qui recaurà ara el poder? Qui serà el nou contrapoder? Aquestes son les principals preguntes que Beck intenta respondre en el seu llibre però a la vegada llança una crítica a les ciències socials que actuen, segons ell, amb categories “zombies”, aferrant-se a les antigues regles del nacionalisme metodològic. Per tal de poder donar resposta a les preguntes que apareixen dins la nova política mundial hi ha d’haver en primer lloc un canvi de metodologia ja que la millor manera, segons l’autor, de canviar la pròpia posició de poder és canviar la mirada i la nova mirada ha de ser cosmopolita. S’ha de deixar enrere les antigues formes d’anàlisi i adoptar un “cosmopolitisme metodològic”.

A través d’aquesta nova teoria crítica d’intenció cosmopolita, l’autor pretén alliberar les ciències polítiques i socials de la mirada nacionalista i deixar enrere els conceptes i les formes d’anàlisi que ja no serveixen a l’hora d’acostar-nos a les realitats cosmopolites. Es a dir, Beck en aquest llibre no només vol mostrar el nou terreny de joc de la política global, amb les seves estratègies i els seus jugadors, sinó que planteja una nova manera de pensar, actuar i investigar dins la era global en la que ens trobem.